Balls

Balls dels Bastoners de Terrassa

El Sant Ferriol vell

Música: popular

Coreografia: grup bastoners de Terrassa 1952 – “colla jove” (recuperada pel Màrius Jordan que és qui la va coreografiar), que assajaven a “La Coral dels Amics”.

El Sant Ferriol nou

Música: popular, la mateixa del Sant Ferriol vell.

Coreografia: del grup de bastoners més antics, aixoplugats durant un temps a la Societat Coral “Joventut Terrassenca”, o Coro Vell, en endavant “colla vella” (recuperada pel Pere Purull).

La nova és una versió més moguda que la vella.

La Processó

Música: el senyor Ramon (popular); també es pot ballar amb altres músiques d’estructura semblant.

Coreografia: possiblement aquest ball era molt anterior a la música actual. Sembla ser que es va fer una adaptació a la moda, cap als anys vint, cosa bastant corrent en aquells temps i que, avui dia, continua fent-se. Tot i que les dues colles el ballaven, la vam recuperar gràcies al Pere Purull. Aquest ball es balla avançant en cercavila.

La Mongeta

Música: popular, poc coneguda.

Coreografia: colla vella (recuperada pel Pere Purull).

Les Corrandes velles

Etimologia: una corranda és una dansa curta, de moviment més aviat viu, que se solia ballar com a final d’una altra dansa.

Música: a diversos llocs es ballen corrandes, però a cap altre lloc amb aquesta partitura; per tant, es pot suposar que és pròpia de Terrassa i pot ser bastant antiga, ja que a Catalunya i a Mallorca es conserven algunes peces del segle XV i moltes més del segle XVI.

Coreografia: colla jove (Coral els Amics), ens va arribar a través d’en Màrius Jordan.

Les Corrandes noves

Música: la mateixa que les corrandes velles. Molts cops es toca i balla amb un ritme més vigorós.

Coreografia: colla vella (Coro vell), ens va arribar a través d’en Pere Purull.

La posició del ball és diferent dels balls esmentats fins ara. Partim d’una posició de doble rombe on les puntes banderes es posaran en l’angle més exterior, mirant a uns mitjos que es donen l‘esquena.

Aquest ball forma part dels Protocols de Festa Major, i és el segon ball del diumenge, a la sortida d’ofici.

Les Anelles

Música: possiblement, és pròpia de Terrassa.

Coreografia: colla jove (recuperada pel Pere Purull).

Aquest ball forma part dels protocols de Festa Major, i es balla el divendres i el diumenge, a la sortida d’ofici.

El Tirolet

Música: possiblement, és una adaptació terrassenca del Virolet Sant Pere.

Coreografia: ja la ballaven les colles antigues de Terrassa als anys cinquanta.

Ball recuperat el 1981 a través del Màrius Jordan (grup de ball de bastoners de Terrassa 1952) i Pere Purull (Joventut Terrassenca). Es va ballar a la primera actuació de la colla actual, el 23 d’abril del 1981.

El Patufet

Música: compendi de tres temes populars; “el Patufet”, “quan el pare no té pa” i “a la plaça gran”.

Coreografia: ja la ballaven les colles antigues de Terrassa als anys cinquanta.

Forma part dels protocols de Festa Major, a la ballada de divendres.

Les Dues sotes

Música: possiblement, és d’origen terrassenc.

Coreografia: ja la ballaven les colles antigues de Terrassa als anys cinquanta.

Ball recuperat el 1981 a través del Màrius Jordan (grup de ball de bastoners de Terrassa 1952) i del Pere Purull (Joventut Terrassenca). Es va ballar a la primera actuació de la colla actual, el 23 d’abril del 1981.

Forma part dels protocols de Festa Major, a la ballada de divendres.

La Pastoreta

Música: música popular tradicional.

Coreografia: colla jove (coreografia d’en Josep Maria Morera) del 1954.

Ball recuperat el 1981 a través del Màrius Jordan (grup de ball de bastoners de Terrassa 1952) i del Pere Purull (Joventut Terrassenca). Es va ballar a la primera actuació de la colla actual, el 23 d’abril del 1981.

La posició inicial del ball és igual a la del ball de les corrandes, en doble rombe.

La Manflina

Música: antiga, possiblement de Terrassa o d’algun músic que hi va anar a parar.

Coreografia: ja la ballaven les colles antigues de Terrassa als anys cinquanta.

Ball recuperat el 1981 a través del Màrius Jordan (grup de ball de bastoners de Terrassa 1952) i del Pere Purull (Joventut Terrassenca). Es va ballar a la primera actuació de la colla actual, el 23 d’abril del 1981.

Al final del ball, la música s’accelera fins a un punt en què deixa de sonar, i se senten només les picades dels bastons.

Ball que forma part dels protocols de Festa Major, a la ballada de diumenge, a la sortida d’ofici.

Jo passaré

Música: suposem que és popular terrassenca.

Coreografia: ja la ballaven les colles antigues de Terrassa als anys cinquanta.

Ball recuperat el 1981 a través del Màrius Jordan (grup de ball de bastoners de Terrassa 1952) i el Pere Purull (Joventut Terrassenca). Es va ballar a la primera actuació de la colla actual, el 23 d’abril del 1981.

És un ball caminant, que pot ser de 8, 12, 16 o més balladors.

L’Estapera

Música: popular de Terrassa, recollida per Soler i Camillo l’any 1890.

Originalment era una melodia ballada pels carreters i traginers la tarda de Cap d’Any a diverses poblacions del Vallès, i per Sant Antoni Abat, a Terrassa.

Coreografia: Marc Galí i Segués. És el primer ball de creació pròpia de la colla actual.

Historial: Ball estrenat el 1986.

Les Anelles de 12

Música: la mateixa del ball de les anelles però aquí es fa sis cops.

Coreografia: Marc Galí i Segués.

És una versió més complexa del mateix ball, amb dotze balladors i que, per la seva dificultat, molt poques vegades és ballat al carrer.

La Manflina de 16

Música: la mateixa que el ball de la Manflina amb més tirades.

Coreografia: Marc Galí i Segués.

Es va ballar per primera vegada el diumenge de Festa Major del 1996.

És un ball de 16 balladors.

Al final del ball, la música deixa de sonar, i se senten només les picades dels bastons.

 

Ball que forma part dels protocols de Festa Major, a la ballada del diumenge, a la sortida d’ofici.

La Sardana curta

Música: Popular terrassenca.

Coreografia: Marc Galí i Segués.

En aquest ball hi ha la part on es piquen bastons (el ball de processó); en l’altra, es balla una sardana curta.

Historial: Ball estrenat el 1998, en motiu de la celebració de Terrassa Ciutat Pubilla de la sardana.

Les Dues sotes de 12

Música: la mateixa de les Dues sotes.

Coreografia: Marc Galí i Segués.

Historial: es va ballar per primera vegada el diumenge de Festa Major de 1999.

La posició inicial del ball és de dues fileres de 4 encarades i una parella a cada banda, paral·leles al grup.

Passa el fil

Música: popular danesa, a ritme d’escotis, coneguda com “el sabater”.

Coreografia: Marc Galí i Segués.

Historial: Es va ballar per primera vegada als anys noranta.

És un ball caminat, que pot ser de 8,  12, 16 o més balladors.

Ball Partit

Música: Isidor Vázquez Martín (13.01.1961 a Esplugues de Llobregat), composta a finals de l’any 1987, després de la Trobada Nacional de Masquefa.

Coreografia: Marc Galí i Segués.

Tal com diu el seu nom, és un ball amb dues parts molt diferents, on es combina una primera part, ballada, de compassos de 6×8, i una segona de 5×8 (compàs d’amalgama), en què ens mantenim quiets a lloc. És la primera innovació important que vam incorporar al nostre repertori.

Historial: Ball estrenat a la Festa Major del 1995, per la descoberta del Capgròs de l’any del Marc Galí.

La Creu

Música: del menorquí Antoni Genovart i Espinosa (Artà 1961). Es diu Per Na Cecília, ja que el compositor la compongué per a la seva filla. Adaptació d’en Roger Aulet. Es toca la primera i la tercera part de la peça original.

Coreografia: El ball fou creat pel Marc Galí i Segués. Es tracta d’un ball tancat amb 24 balladors col·locats en forma de creu, on a cada braç hi ha 6 balladors, 3 i 3 encarats.

Historial: El ball fou estrenat el 24 de març del 2012 a l’espectacle “30 anys, 30 balls i quelcom més” al Teatre Principal, l’acte de cloenda del XXXè aniversari de la colla.

Ball de Reis

Música: unió de diverses cançons populars que cantaven els nens de Terrassa. Música recollida per Soler Camillo l’any 1890.

Coreografia: Marc Galí i Segués.

Història: A Terrassa, a mitjans del segle XIX, els tres nois que feien de Reis duien corona, banda al pit i un ampli cenyidor de paper de colors vius. Un dels tres portava un folgat mantell de paper que li penjava esquena avall.

En arribar a una casa demanaven permís tot cantant, per cantar i ballar; si els responien afirmativament, posaven el cistell a terra i al seu voltant feien un ball rodó al so d’una cantarella.

Vers al final, brandaven unes espases de fusta que duien penjades a la cintura i simulaven una esbatussada.

El Ball de Reis està documentat des de 1884, quan les escoles anaven a rebre els Reis i feien una recapta per als pobres. També des de molt antic es reunien nois, amb banda, corona i espasa de fusta i demanaven a les cases si volien que ballessin. Acabaven amb un ball d’espases i recaptaven menjar o diners. Des de 1991 els bastoners de Terrassa han recuperat el Ball de Reis adaptant-lo a Ball de Bastons.

Els bastoners de Terrassa vam recuperar aquest antiga tradició de la nostra ciutat l’any 1991, i l’hem anat repetint cada any el 5 de gener al matí. Ara aquest ball de recol·lecta és ballat per les colles infantils, vestits de carrer però amb els camalls, amb una cinta gruixuda de diversos colors a la cintura i creuada al pit i amb corona, el fem pels carrers del centre i al Mercat de la Independència, on demanem aliments per portar-los després a la Fundació Busquets. Ja fa bastants anys que també és ballat per la canalla de Terrassa, a la tarda, en el moment màgic de la rebuda dels reis, cada any en un barri diferent, després d’un taller d’aprenentatge dirigit per Miqui Giménez i amb el qual col·laborem.

 

Virolet Sant Pere

Etimologia: Podria venir de “virar” en el sentit de girar, però nosaltres pensem que potser ve de “virolai” que és una antiga composició poètica per ésser posada en música. Cal recordar que parla de les festes dels nens, que l’Escolania a Montserrat celebra, conegudes com la Festa del bisbetó, i que la seva icona musical és el Virolai.

És un ball molt estès, en el llibre Les músiques del ball de bastons i el seu context, pàgina 740, fa una relació de vint-i-cinc poblacions de diverses comarques on es balla.

La cançó del Virolet es ballava sobretot pel Vallès i el Barcelonès a part d’altres comarques, i fa referència a la festa de Sant Nicolau. Molt senzilla de tocar instrumentalment i amb lletra per cantar.

Música: cançó popular.

Aquest ball no segueix les picades tradicionals dels nostres balls, la coreografia que fem la descriu l’entitat El sac ambulant i el sac de danses, que es van dedicar a recuperar i explicar danses de Catalunya i d’altres països del món.

Aquest ball es pot ballar quiets a lloc però usualment s’aprofita par avançar en cercavila.

Aquest és el primer ball que s’acostuma a ensenyar als nous bastoners de les colles infantils, i en molts dels tallers que es realitzen a les escoles o esplais.

Enterrament del Carnestoltes

Música: Jordi

Coreografia: Marc Galí i Segués, amb posteriors modificacions. 

El ball està compost de dos grups de sis persones. Un grup de sis són els salvatges que fan un ball amb un bastó llarg i vestits amb pells de fera, i l’altre grup són els bastoners (amb bastons normals) i fan un ball diferent. Al final ballen junts i els bastoners, fent unes picades, eliminen els monstres i tot seguit fan fugir l’Esparver, l’ocellot que vol acabar amb el carnestoltes. L’any 2017 vam tornar a la fórmula inicial de vuit balladors vestits de blanc amb els camalls i la faixa vermella però la faldilla i el mocador negre.

Historial: Es balla el dia de l’enterrament de la sardina, i forma part de l’espectacle de l’enterrament del Carnestoltes del dimecres de Cendra.

Nyu

Música: Isidor Vázquez Martín, composta l’any 2004.

Coreografia: grup de grans de la colla.

Historial: Fou estrenat el dissabte 20 de maig del 2006, en motiu del XXVè aniversari de la colla.

Jazzstic

Música: adaptació musical del Roger Aulet per tocar amb gralles, de la coneguda peça de Glenn Miller, Pennsylvania-6-5000.

Coreografia: El Marc Galí i Segués va voler fusionar tres aspectes identitaris de la ciutat: la música de jazz, l’hoquei herba i el ball de bastons.

Es balla conjuntament amb gent dels Terrassahoppers i amb les samarretes dels quatre clubs: Club Deportiu Terrassa Hockey, Club Egara, Atlètic Terrassa Hockey Club i Línia 22 H.C. .

El ball comença com en els antics partits d’hoquei herba picant els estics i a terra al ritme de la música; posteriorment es combinen passos de swing amb coreografies de bastons i passos de sardana curta.

Historial: El Ball fou estrenat a la Festa Major de 2011, en motiu del XXXè aniversari de la colla.

Cop de swing

Música: és una versió de G & Theswinging3 de la peça Shimmy like my sister Kate. No tenim versió passada a gralla.

Coreografia: conjunta d’en Carles Pastor Muñoz, Marc Andreu Bel, Marc Galí Segués, Marina Aparició Prat, Neus Ferré Raduà, Núria Puig Centelles, Òscar Montes Recasens, Montse Closa i Mònica Rebordosa Pujals, amb la col·laboració de la resta de balladors. Es barreja el ball de bastons, lindy hop i el shag. És un ball on els bastoners i els hoppers es van intercanviant la posició central del ball per acabar fent una estrella conjuntament.

És el tercer ball que es fa conjuntament amb gent dels Terrassahoppers.

Historial: El ball fou estrenat el divendres de Festa Major de l’any 2018, en acabar els balls i actes protocol·laris.

Ball de la Bandera

Música: Roger Aulet. És una peça amb un ritme ben diferent de la resta

Coreografia: un cop es va tenir la música es va presentar a ls infants de la colla que van proposar uns passos de ball. L’equip de monitoratge va recopilar aquests passos i va crear el ball per les colles infantils. Després es va ensenyar aquest ball a mitjans i juvenils que van complicar una mica les picades i d’aquí va sortir la seva versió. I finalment es va ensenyar a joves i grans que van fer les últimes modificacions. Així que podem dir que va ser una coreografia creada  per tota la colla.

Historial: El ball fou estrenat per la 38a Diada de la colla l’any 2019, coincidint amb el centenari de la bandera original que es fa servir per ballar els balls protocol·laris el diumenge de Festa Major. A més a més, per la Festa Major 2019 es va ballar aquest ball per homenatjar la bandera centenària.

Les Polaines

Música: Roger Aulet i Lamata (Terrassa, 1984)

És la segona composició del Roger Aulet per a la nostra colla. La música es va estrenar a la Fira Modernista de l’any 2010 tocada pels grallers del Teler.

Coreografia: El ball, que consta de quatre parts, fou creat pels membres de la colla que en aquell temps feia vint anys que havien començat a ballar amb les colles infantils.

Historial: Ball estrenat al Raval de Montserrat el diumenge de Festa Major de 2010, en motiu del XXè aniversari de la recuperació de les colles infantils.

Basswing

Música: és una versió d’Alfredo Rey de la peça Opus One. No tenim versió passada a gralla.

Coreografia: conjunta de Carles Pastor Muñoz, Estel Aparició Prat, Marc Andreu Bel, Marc Galí Segués, Marina Aparició Prat, Neus Ferré Raduà, Núria Puig Centelles i Teresa Garcia Espada, amb la col·laboració de la resta de balladors. Van voler representar una lluita entre bastoners i balladors de swing, basswing, però amb un final agermanat.

És el segon ball que es fa conjuntament amb gent dels Terrassahoppers.

Historial: El ball fou estrenat el divendres de Festa Major de l’any 2015, en acabar els balls i actes protocol·laris